Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948
Data: 18 de Maig de 2010 - 12 de Setembre de 2010
Preu: 3.50€
Les avantguardes van tenir un gran ressò a l’Europa d’entreguerres. Praga va esdevenir, després de París, el segon centre del cubisme i la residència de nombrosos artistes. El 1918, amb el naixement de la Txecoslovàquia democràtica, s’inicien dues dècades de prosperitat cultural: la fotografia, el grafisme i el cinema donen lloc a obres que influencien tot el món. També París, per la seva llibertat cultural, va atreude artistes estrangers, molts d’ells fotògrafs: Man Ray, Brassaï, François Kollar o Germaine Krull i, fugint del feixisme a Alemanya, Gisèle Freund, Gerda Taro i Robert Capa. París es reafirma com un espai de circulació de les idees, on proliferen galeries, agències i edicions.
Paral·lelament, Catalunya també s’incorporava a les avantguardes tot renovant l’estètica dominant en els cercles culturals de l’època. Les revistes il·lustrades i els llibres procedents d’Europa van aportar moltes influències i la fotografia no va ser una excepció, sobretot en àrees com la publicitat i l’arquitectura.
Les relacions entre Praga i París han estat soviet mostrades i estudiades. Aquesta exposició vol donar a conèixer l’aportació dels autors catalans. El MNAC proposa, així, una relectura que contribueixi a situar la fotografia catalana d’avantguarda al lloc que es mereix en el context internacional.
Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya
Amb la col·laboració d'Agrolimen 
Comissari: David Balsells, conservador en cap de fotografia del MNAC, amb la col·laboració de Joan Naranjo, historiador de fotografia i membre de la comissió assessora de fotografia del MNAC
Catàleg de l'exposició: Praha Paris Barcelona
La moneda falsa. De l'antiguitat a l'euro
Data: 11 de Juny de 2010 - 08 de Maig de 2011
La falsificació ha acompanyat la moneda des dels seus orígens. Les autoritats emissores l’han combatut, amb el dret, mitjançant normes punitives i, amb la tècnica, tot impulsant el perfeccionament de la fabricació del numerari. A més, a cada època també s’han divulgat mètodes pràctics per desemmascarar les peces falses. L’exposició treu a la llum aquesta veritable història clandestina de la mà d’algunes de les més notables peces protagonistes d’aquesta llarga, contínua i apassionant aventura que s’estén des de l’antiguitat fins als nostres dies.
El primer àmbit presenta la falsificació a l’antiguitat hispànica, des de les primeres fraccions falses que es van fabricar a Empúries fins a les peces que van falsificar ibers i romans. També es posa en evidència l’aparició d’una duríssima legislació romana i visigòtica contra els falsaris. El segon àmbit està dedicat a la falsificació i al retall del metall de la moneda a l’edat mitjana. Per controlar les peces falses, així com el falsejament del pes legal de les peces legítimes, es va difondre l’ús de balances i pesals monetaris. En el tercer àmbit es mostra una aproximació a la falsificació a l’edat moderna. En aquest període es va introduir la mecanització de la fabricació monetària i es va treballar el cantell per evitar-ne el retall. En el quart i darrer àmbit l’atenció es fixa en l’època contemporània i en la falsificació dels bitllets de banc i de les targetes de pagament. Finalment, també es presenta un altre tipus de falsificació d’arrel moderna: la còpia de monedes antigues amb voluntat d’enganyar els col·leccionistes.
Exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya
Comissari: Albert Estrada-Rius, conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya
Catàleg de l'exposició: La modeda falsa de l'antiguitat a l'euro
