Les pintures relacionades amb el cercle de l'anomenat Mestre de Pedret són una de les tendències més significatives de la pintura romànica a Catalunya. Es caracteritzen per la influència italiana, concretament de la Llombardia, per una via marcada pel seu classicisme. Tots aquests conjunts han estat datats entre les dècades finals del segle XI i les primeres del XIII. Destaquen, a part de Pedret, els apòstols d'Àger, i els absis de Santa Maria d'Àneu i de Sant Pere del Burgal. Aquest darrer presenta la imatge de la comtessa de Pallars, Llúcia, com a donant. Precisament, les peces d'orfebreria i de numismàtica són una referència al paper de l'Església i al poder comtal.