La sala de romànic es tanca amb la que fou una de les obres mestres de la pintura medieval a l'Aragó, greument malmesa per un incendi el 1936. És una obra clau de l'art a l'entorn del 1200 (àmbit 13), d'un artista o artistes excepcionals estretament vinculats a la miniatura anglesa i els mosaics sicilians de l'època. El programa iconogràfic, perfectament conjuntat amb l'arquitectura, combina dos cicles bíblics relatius a l'Antic i al Nou Testament, als carcanyols dels arcs el primer, i als murs perimetrals el segon, enllaçats per les Genealogies de Crist en els intradossos dels arcs. Així, aquest programa es defineix per la voluntat clara de mostrar el camí de la humanitat des de la Creació i el Pecat Original fins a la Salvació.