La incorporació al MNAC de la pintura Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter), que data del 1937, així com la generositat de la senyora Catherine Hutin, que ha dipositat temporalment vuit obres d'aquest artista, permeten fer un recorregut, en un mateix espai, per algunes de les etapes de plenitud de Picasso. Aquest recor-regut s'inicia amb dues obres de llenguatge cubista, el qual, no obstant això, està mancat de la vocació experimental que havia caracteritzat els primers temps del cubisme; continua amb quatre pintures de contingut eròtic fetes sota la influència surrealista, i es clou amb els retrats de Nusch Éluard, segona dona del poeta Paul Éluard, de Marie-Thérèse Walter i de Dora Maar, ambdues companyes sentimentals de Picasso. Aquests tres retrats daten de finals de la dècada de 1930 i evidencien amb rotunditat l'anomenat «estil Picasso».