La dècada de 1930 va viure una notable efervescència avantguardista que irradiava fonamentalment de dos focus: Barcelona, on els Amics de l'Art Nou (ADLAN) van tenir un paper clau en la promoció i difusió de l'art d'avançada que es feia a dins i fora del país; i Lleida, on un grup de joves artistes optà per trencar les inèrcies artístiques de l'escena local posant en pràctica alguns dels principis de l'avantguarda. Dels diferents ismes, el surrealisme gaudí d'un gran predicament entre els artistes, sens dubte per la influència de Miró i Dalí. D'altra banda, la fotografia participava del discurs de renovació radical dominant aleshores a l'escena internacional.
Fins avui, el nombre d'obres d'aquest període que conservava el MNAC no era prou nodrit per dedicar-li un àmbit d'exposició permanent. Les darreres adquisicions, donacions i dipòsits han permès obrir aquesta sala, que omple en part el buit existent i prefigura la lectura global de l'activitat avantguardista a Catalunya que a la llarga les col·leccions haurien de permetre efectuar.