A Antoni Gaudí, un dels millors arquitectes internacionals de la fi del segle XIX i del principi del XX, es deu una autèntica revaloració de les arts aplicades. Els seus dissenys són un bon exemple de recerca creadora amb una decidida voluntat de trencar amb la tradició. Gaudí empra tots els oficis i els materials que coneix (la ceràmica, el ferro, la fusta, etc.) i els duu al límit de les seves possibilitats expressives. El disseny de peces de l'interior de les seves construccions presenta una continuïtat formal i conceptual amb els espais als quals van destinades; d'aquí que al llarg de la seva vida projectés els mobles i complements pensant en les condicions específiques de la seva arquitectura (Casa Batlló, Milà, etc.) i busqués, per damunt de tot, un producte funcional i estètic. Precursor de l'ergonomia, Gaudí sempre va tenir en compte les formes, l'escala i els gestos del cos humà en el disseny dels seus mobles, que constitueix un dels seus vessants artístics més brillants.