D'entre els capdavanters de la segona generació de pintors modernistes, un dels més avançats i personals va ser Joaquim Mir, artista intuïtiu que es pot considerar el paisatgista més genial de la seva generació i probablement el millor de la pintura catalana moderna. Després d'una etapa de formació en el realisme paisatgista, el 1899 va marxar a Mallorca, on va començar a pintar la seva particular visió del paisatge. Les obres d'aquesta etapa mostren l'exaltació d'una natura desbordant, gairebé irreal, d'agosarades gammes cromàtiques. Arran d'una caiguda, fortuïta o no, per un penya-segat de Mallorca, va ingressar a l'institut psiquiàtric de Reus. A partir del 1906 i fins al 1910 es va instal·lar al Camp de Tarragona, on va pintar una sèrie de paisatges extraordinaris que culminen l'etapa que havia iniciat a Mallorca. En definitiva, el color és el protagonista principal del llenguatge artístic del pintor, el qual arriba quasi a l'abstracció.