L'anecdotisme
A les darreries del segle XIX, un nombrós grup d'artistes catalans van conrear una pintura anecdòtica d'excel·lent factura, però no gaire innovadora. Aquestes obres representen una realitat objectiva, amable i generalment cosmopolita, en la qual es descriu minuciosament un "assumpte" que no fa concessions a la subjectivitat de l'artista i que deixa poc marge a la imaginació de l'espectador. Entre aquests pintors destaquen Francesc Masriera, Romà Ribera i Francesc Miralles, seguidors de la tradició francesa. Aquests artistes eren els més guardonats en les exposicions oficials que organitzava l'Ajuntament de Barcelona, així com els més aplaudits pel públic i la crítica. També els escultors van optar per donar prioritat a l'anècdota, tractada generalment amb un gran detallisme.
