Les realitzacions artístiques catalanes del final del segle XIII i de l'inici del segle XIV mostren l'acceptació progressiva dels nous plantejaments formals del gòtic lineal en el vessant religiós.
L'àmbit inclou diverses obres elaborades en aquest nou llenguatge estilístic d'origen francès, entre les quals destaquen la Taula de sant Miquel de Soriguerola i l'Anunciació del Mestre d'Anglesola, alhora que també mostra altres pintures, com les taules de Vallbona de les Monges i el Retaule de sant Vicenç d'Estamariu, que donen notícia de la convivència subtil de l'estil pictòric lineal amb les noves pautes formals vingudes d'Itàlia.
La Làpida de Salomó fa al·lusió a la significació cultural i política d'alguns membres de la comunitat jueva. Paral·lelament, les taules de Vallbona de les Monges sintetitzen el pensament antijueu que es va desenvolupar a la Catalunya del segle XIV.